Una crisi mai no és un període neutre, la història ens ha ensenyat que els escenaris d’abans i després d’una recessió són completament diferents. Les mesures econòmiques del poder, per una banda, i la mobilització popular, en l’altre extrem, demostren que ens trobem en una època de lluita per definir un model posterior. En aquest sentit, la sinergia interna dels segons agents, els moviments populars, és imprescindible, no pot haver-hi oposició cap moviment que proposin un canvi.
El moviment independentista ha de rebre ple suport per part dels altres moviments de caire progressista, ja que és un moviment que sorgeix de les polítiques agressives cap a Catalunya però també de la indignació social i democràtica. Els moviments socials s’han de rebel·lar contra el fet que es negui el dret a votar a una comunitat, i no allunyar-se amb l’excusa que és un objectiu de la burgesia, ja que no ho és, un 70% dels independentistes es defineixen d’esquerres. Els que sí han estat fins ara en primera línia de foc contra el procés han estat els oligarques, tant catalans o estatals.
L’independentisme és la reivindicació amb més opcions de guanyar a gran escala. Per tant, encara que només sigui per estratègia egoista, els moviments per una millor democràcia o millors han de veure’l com una oportunitat, no com un enemic. Serà un moment de canvi on s’obrirà un procés democràtic on es trencarà amb la Constitució del 78, s’obriran moltes escletxes que ara mateix bloqueja la Carta Magna.
Per que així sigui, que es qüestioni tot, cal que els moviments socials tinguin un pes rellevant dintre del procés independentista, en aquest sentit ja ho han interpretat col·lectius com el Procés Constituent o les Esquerres pel SíSí. En tant que hi haurà un canvi, els moviments socials han d’estar dins d’aquest moviment per tal d’assegurar la independència i elaborar un programa post-independentista des dels moviments populars. Però perquè aquest programa tingui credibilitat i per arribar-lo a implicar mai, caldrà que en el moment necessari hagin estat del costat correcte de la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada